You never know what you’re in for / Mai sabràs què fas aquí
The best kiss / El millor petó
Come on Louann / Vinga, Louann
Green river / Riu verd
The red lights / Les llums vermelles
On Elvis Presley’s Birthday / L’aniversari de l’Elvis
A mountain of love / Una muntanya d’amor
I want to talk to you / Voldria parlar amb tu
Last of the rock stars / L’última estrella del rock
Diamonds by the yard / Diamants a dojo
Ground zero / Zona zero
Hollywood / Hollywood



You never know what you’re in for
Mai sabràs què fas aquí

Quan es fa tard et col·loques al costat
De l’eterna caiguda
Una diversió que ve de lluny
Vas dir que algun dia marxaries
Però les revistes i el glamour
Encara et mantenen aquí
La sortida encara espera que la trobis

I tots som ionquis, camells, xulos i putes
Mai sabràs que fas aquí
Pots dinamitar, intentar abandonar
Però mai sabràs què fas aquí

Quan tenies nou anys
Recordaves una vella cançó
Vas pensar què enyoraves i només pensaves en un petó
Era de debò o estaves somiant
Troba un camí, treballa’l i qualsevol dia
Fes l’assaig final de l’obra passional de la teva vida

Però al final decideixes quedar-te
I li dius que no plori
És molt dur ser una persona normal
I fer-se passar per primera qualitat
Cal trencar amb aquestes creences
Que es basen en la mentida
I seguiràs endavant
I seguirem endavant

© Elliott Murphy
(1976 Night lights)



The best kiss
El millor petó

Sonaven les campanes de l’església
Però jo volia alguna cosa més
Sonaven les campanes per un cor trencat
L’amor només serveix per ser trencat
I aquell vespre tot estava bé
(Es veia la fi de la malaltia i l’horror)
Jo perdia el temps caminant pels carrers
Esperant la propera lluna plena, esperant-te a tu

No vull trobar a faltar el millor petó
Que, malgrat tot, em van donar els teus llavis mentiders

Però ja ho havia superat
I m’havia quedat amb el meu millor barret
Queden enrere els dies perduts
I me’n vaig de vacances a veure els capvespres
És només una trampa però ho acostumo a fer
I de tornada al meu hotel
Oloro el perfum del seu canell tan fi
I em repeteixo que això no millora

Tothom sap on és la consciència
Tothom sap que és on creix el mal

El nen ja s’ha adormit al pis de dalt
Però el meu cap no està en aquesta casa
Els periodistes intenten dir què és important
I jo et dic que estan bojos de tancar
Recordo com brillava el seu llavi inferior
El somriure que faria moure mil vaixells
O em quedo alimentant els meus records
O pujo al pis de dalt
On ella m’està esperant

© Elliott Murphy
(2003 Strings of the storm)



Come on Louann
Vinga, Louann

Quan et miro als ulls només veig mentides
Quan m’agafes la mà, on em vols portar?
Em vull calmar, però les teves excuses no serveixen
Si vols que em quedi, m’hauràs de dir
per què

Vinga, Louann

Algun dia riurem plegats de tot això
Algun dia podrem reviure el passat
Però aquesta nit estic enfonsat
Tu estàs preciosa i jo estic molt trist

Sabies des del principi que jo no et faria mal
No tenies altre lloc on anar i vas dissimular
Em vas fer sentir el millor i em vas robar el cor
Series capaç de ser honesta vivint amb algú?

Vinga, Louann

Quan estàs estirada al llit i entra la llum de la nit
I prens un te, és quan penses en mi?
Mai podré entendre per què sempre estaves morena
Si algun dia ens tornem a trobar segurament et diré

Vinga, Louann

© Elliott Murphy
(2002 Soul surfing)



Green river
Riu verd

Les llums ballaven
Trepitjades de ratolí en un segell
Una foto de la nostra nova casa
La teulada vermella i magnolis
Un camp d’oliveres
I un riu verd que puja fins als genolls

El pa de figues no és tan dolç com tu
Si et pogués llegir la mà
Et diria la veritat o et diria una mentida
Si et portés fins als meus braços
O si et portés a terres llunyanes
Un riu verd que puja fins i tot més amunt

Tres anells en els meus dits
Passat, present i destí
Un va venir del gran riu
El segon d’un altre lloc
Un lloc de perdó, contradicció i blues
Un riu verd segueix pujant i m’inunda les sabates

Aquest vaixell no es mou
Està enganxat a terra
Ahir vaig dormir en una llitera
Vaig somiar que era a la presó
Al costat d’un home perillós
Vaig despertar en el riu
Que ens envaeix mentre dormim
El riu verd segueix pujant i ja em mulla els ulls

Riu verd
Porta la meva ànima fins al mar

© Elliott Murphy
(2003 Strings of the storm)



The red lights
Les llums vermelles

Saltant-me els semàfors vermells de Mallorca
Noies rumanes i rates de pedra sense un llit on descansar
Encara recordo, perquè he de recordar-ho
Les últimes paraules que una Blancaneus em va dir quan me n’anava

Hi ha lluna plena i plou
Els restaurants encara estan oberts i hauries de menjar una mica
No tinc gana, el que passa és que estic buit
Els homes casats mai esteu tranquils

Em sents? O estic totalment sol?

Em vaig treure les botes i de genolls vaig resar
Déu, em donaràs una altra oportunitat?
Em va dir escolta noi jo no fa¡g les teves normes
Però t’acompanyaré quan siguis al final

Alguna cosa m’ha fet disparar l’alarma
No sé què podrien robar-me, és un misteri
Confesso més coses de les que hauria
El camí a la bondat és massa sinuós

Em vas dir que per odiar viatjar no paro de moure’m
Et vaig contestar que per odiar escriure parles molt bé
Ara estic com l’Elvis assegut al lavabo
Cec com un talp, observador com un falcó

Trobo a faltar el meu amor de veritat
La trobo a faltar sempre
La trobo a faltar quan estic despert
La trobo a faltar quan estic dormint
Intento omplir el buit incansablement
Fins que la retrobi i la pugui abraçar

Em sents? O estic totalment sol?
Em sents? No sona el telèfon...

© Elliott Murphy
(2003 Strings of the storm)



On Elvis Presley’s Birthday
L’aniversari de l’Elvis

No puc dir que m’agradi la ciutat on visc
Aquest lloc particular de l’univers
Però hi vaig créixer i la trobo a faltar quan no hi sóc
Quan era un nen anava amb el meu pare
A les llums de les zones d’ombra
I a les botigues de restauració
Hauria comprat una elegant nevera d’alumini i una cuina de gas antiquada
Mentre jo li suplicava anar a les armeries de Canal Street
I comprar bales de fusell usades

Vestia una jaqueta curta de pana, un barret informal amb una ploma
I parlava amb les mans a les butxaques fent sonar les monedes

Conduïa el seu Cadillac i era l’aniversari de l’Elvis
Ho van dir a la ràdio i al meu pare li agradava l’Elvis
Era meravellós
Anàvem pels veïnats de negres a la part nord de Long Island
Quan l’Elvis encara era viu

El meu pare era de Brooklin
La gran depressió li va deixar empremta
Recollien carbó de les vies del tren
No podia dir res de bo del president Roosevelt

Anys després, a mi m’agraden els bars dels hotels elegants
On pugui fer una copa sota un cel d’Scott Fitzgerald
El més cool dels cool
Mai vaig ser un nen
Amb el meu pare, ara ja mort, fent sonar les monedes
El dia de l’aniversari de l’Elvis

Aquesta és una ciutat irreal
Pots ser qui vulguis ser
Quan et trobes sol

© Elliott Murphy
(1990 12)



A mountain of love
Una muntanya d’amor

Si mai me n’anés d’aquí
Em farien falta totes les forces
I si decideixo quedar-me
Encara me’n faran falta més

Vaig caminar pels carrers
Buscant algú que se t’assemblés
I regalar-li tot el que t’havia comprat
Creuràs que m’ho invento, però és veritat

I si perdés la meva ràbia
Perdria la meva essència
I si pogués desfer-me de la tristesa
Al final podria ser...

Una muntanya d’amor

© Elliott Murphy
(2003 Strings of the storm)



I want to talk to you
Voldria parlar amb tu

Quan estàs sola i no tens ningú a prop
I vas omplint de fum l’aire
Penses en mi? T’arriben els meus pensaments?
Voldria parlar amb tu

És una qüestió de temps i d’això en tenim molt
No faré cap joc de màgia
Potser un home desesperat també espera
Voldria parlar amb tu

Hi ha cap secret a la vida
O és només lluita i patiment
Potser hem nascut per perdre
Però jo només et vull veure
Una vegada i una alta i una altra i una altra

T’he de dir una cosa
I el que et dic és veritat
Mai he trobat ningú
Que em faci emocionar com tu
És una vida encantadora
Que sempre m’atravessa
Voldria parlar amb tu

Quan estàs sola i no tens ningú a prop
I vas omplint de fum l’aire
Penses en mi? T’arriben els meus pensaments?
Vols perdre el temps a convertir-te en dos
Perquè un home desesperat t’està esperant
Voldria parlar amb tu

© Elliott Murphy
(2001 La terre commune)



Last of the rock stars
L’última estrella del rock

Els fanals no poden descriure
El que sento per tu aquesta nit
Un sentiment a l’esquena com una jupa vella
Com ser a l’escola i no poder suportar-ho
I ara sóc al carrer i em sento brut
Tinc por de casar-me perquè sé que em farà mal

És l’última estrella del rock
I tu i jo
El rock and roll és aquí per quedar-se
Però qui es quedarà per tocar?

Vaig sommiar que veia el Rei en un gran cotxe
Tenia una cinta al cap i les mans semblaven gegants
Va baixar la finestreta, per poder saludar
No li vaig veure la cara, hi havia boira a l’interior
Va néixer per ser el rei, per ser l’home
I va morir malgrat ser un sant, però no crec que ho entengués

Vici adolescent per les drogues abans d’hora
Això significa una guitarra i en tens una
I tens la destral i tens la gent
I el teu vell pensa que és una pèrdua de temps i de diners
I esperes tota la setmana per sortir a la tele
Perquè és a la tele on vols anar a tocar el dissabte a la nit
I ara ja mai acabes els teus deures
I no importa perquè ara ja tens el ritme

Una noia que no surt el divendres per la nit
I un noi que surt a tocar
Alguns som senyors i altres som esclaus
I hi ha un noi que sap que sortirà a tocar
Deixa un calaix ple de cordes trencades
Sabem d’aquests nois i sabem d’aquestes coses

Sisplau, no ploris
No saps com em sento jo

© Elliott Murphy
(1973 Aquashow)



Diamonds by the yard
Diamants a dojo

Quan m’estiro amb la meva noia
El soroll de la nit em manté en forma
Visc la ciutat, potser visc
Però aquesta nit no puc ser fort

Els poetes romàntics vigilen la foscor
Tot el meu ser malgrat ser tan jove
Un vell plora en obrir el seu medalló
La seva nena va desaparèixer després d’una baralla

En les llums de la nit hi ha la resposta
I tu pots agafar diamants a dojo
El somni de Tiffany de la ballarina de porcellana
Un vell negre tocant blues amb la guitarra

A mitjanit em rendeixo
Des de sempre amb el teu encanteri
Has estat la meva amant
Vas salvar-me la vida amb les teves històries

© Elliott Murphy
(1976 Night lights)



Ground zero
Zona zero

Has vist el meu pare
Has vist el meu germà
Has vist la meva nòvia
Has vist la meva mare
Has vist la meva germana
Has vist el meu company
Has vist el meu veí
Has vist la meva amant
Ho vaig veure tot, estava davant la tele
No podia respirar. no podia imaginar-ho
Vaig pensar que era una pel·lícula, que era un malson
Vaig anar sota cobert, estava rabiós
Vaig pensar en la venjança, però no tenia sentit
Vaig pensar en la pau i en el futur

Has vist el meu marit
Has vist el meu cosí
Has vist el meu amic
Has vist la meva família
Has vist la meva ciutat
Has vist el meu país
Has vist el meu món
Les torres cauen i els somnis es trenquen
Les ferides profundes mai no cicatritzen
Em fa mal el cor, els ideals s’enfonsen
Em fa mal el cor, les religions assassines
Vaig sentir la por, vaig sentir la ràbia
Vaig sentir l’horror, vaig sentir la guerra
Vaig sentir la violència, vaig sentir l’odi
Vaig sentir el patiment, vaig sentir la pena

I prometo que de la foscor vindrà la llum
Ho prometo
I quan no trobis un motiu, una resposta
I a mitjanit et vinguin ganes de plorar
Nosaltres recordarem la zona zero

Has vist el pare - Vaig sentir por
Has vist el germà - Vaig sentir ràbia
Has vist la nòvia - Vaig sentir horror
Has vist la mare - Vaig sentir guerra
Has vist la germana - Vaig sentir violència
Has vist el company - Vaig sentir odi
Has vist el veí - Vaig sentir patiment
Has vist l’amant - Vaig sentir pena
Has vist la ciutat
Has vist el país
Has vist el món

© Elliott Murphy
(2003 Strings of the storm)



Hollywood
Hollywood

Recordo quan eres a la granja
Somiant amb l’Andy Warhol
Al graner els nois et tocaven
I tu et preguntaves si era correcte
Però mira’t ara
Tens tot el que pots desitjar
Sabates de taló alt, i tot va bé

Vas muntar la meva vida en technicolor
I ara no sé què sentir
Les meves emocions estan dins dels rotlles de les pel·lícules

Saps que vas moldejar la meva vida fins fer-me caure
Vaig seure al sofà de la Garbo
Em vaig convertir en un pallasso James Dean de qui et podies riure
Només vull saber quan acabarà tot
Però mira’m ara, no hi ha res de debò
Les pel·lícules ja no hi són, i tot va bé

Em vas donar el millor
Una banda sonora de violència i sexe
I ara no sé qui he de ser
Perquè davant del mirall
Només veig alguna estrella de cinema
Que no té res a veure amb mi

I som rebels amb massa causes
Però tot va bé
I no puc trobar un final feliç
Però tot va bé
I com va dir aquell no hi ha vida enlloc
Però tot va bé

Hollywood

© Elliott Murphy
(1975 Lost generation)


Enrere