Mèl·loro Rosso és una fundació copyleft per a projectes especials i gens comercials d’Hores extraordinàries i les nostres amistats. Rara avis.


"Si ara estengués els braços en la fosca, podria / agombolar-te encara, somni de cada dia. / Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls." Aquests versos de Màrius Torres ens introdueixen en els versos, més tristos encara, de Josep Comas, coneguts fins ara només per familiars i amics. Poemes tristos per l'amor perdut per sempre, pels amics perduts per sempre; poemes, però, també plens d'esperança, de joia, de futur. Poemes plens de pèrdues i a la vegada plens de presències. Llegeix-los aquí.



Silvio Rodríguez, Joaquín Sabina, Lluís Llach, Paco Ibáñez... Cal fer i vendre un disc per ser un cantautor? Cal fer concerts i que tothom et conegui? No. Per ser cantautor, a més d'escriure i cantar, només s'ha d'estimar la música, s'han d'estimar les paraules, s'han d'estimar les persones. Ramón Medina (Barcelona, 1961), cantautor inèdit a les botigues, no deixa cap possibilitat de dubte.

En el espejo
Hoy te he visto
Diosa del dolor
La estampita

I si vols més informació, escriu a mrosso@hores.com.



Una selecció de les millors hores dels bons escriptors. Caceu-les al vol.


Un joc de taula d’Oriol Comas primera producció de Mèl·loro Rosso per a la col·lecció Games forever, nous jocs per jugar-hi sempre.

El joc. Increïblement fàcil i entretingut, s’hi pot jugar a partir de 5 anys. Una partida dura uns tres minuts i s’hi barreja l’estratègia i una mica d’atzar, de manera que és ideal per jugar grans contra petits, experts contra passarells, homes contra dones, futbolistes contra cantants d’òpera bufa… El nom de Sator remet al quadrat màgic palindròmic multidireccional format per les paraules llatines sator-arepo-tenet-opera-rotas.



A Talarn (Pallars Jussà), el dia 22 d’agost de 2005 hi van jugar 22 nois i noies d’entre 5 i 12 anys. El dos premis (una samarreta i una pilota oficials de FC Barcelona) van ser per a Aleix Benavent i Paula Aymerich.







Lou Reed i Bruce Springsteen han reconegut una mica d’enveja a aquest cantant novaiorquès que viu a París. Deu ser perquè encara pot tocar a locals petits i convoca sempre un públic fidel. Llegiu en català les lletres de les cançons que va cantar una nit de juliol al Fòrum 2004.